L’ART DEL KARATEDO
El karatedo és un art marcial tradicional que neix a les illes Ryukyu, avui conegudes com a Okinawa. S’origina a partir dels sistemes de combat existents a l’illa d’Okinawa, l’origen dels quals es remunta al wushu practicat pels xinesos, adaptat d’acord amb la necessitat dels guerrers nobles de l’illa de protegir a l’últim rei de Okinawa, Sho Tai.
Si bé no hi ha registres escrits que ho confirmin, se sap de l’existència d’un sistema de combat amb elements del wu-shu xinès, en el regne de Ryukyu, anomenat simplement Te o Tode. Les primeres referències de la influència d’altres arts daten de finals del segle XIV, amb l’arribada d’experts xinesos en wu-shu també conegut com: quánfǎ o Kempo, distribuïts entre 36 famílies xineses, gràcies als vincles comercials existents entre l’Imperi Xinès i el regne de Ryukyu. Així mateix, a Okinawa ja tenien tècniques pròpies de lluita rudimentàries consistents tant de agafades i llançaments, com de preses i submissions.
El 1901, les escoles de la prefectura d’Okinawa adopten el Tode com a part del programa d’educació física. En aquesta època, el mestre Anko Itosu va canviar la pronunciació de Tode o Tuidi a Karate.
El Karatedo es caracteritza per l’ús de cops de puny i algunes puntades de peu, encara que no restringeix el seu repertori només a aquestes tècniques. El Karatedo és un art marcial en el qual es coordina l’energia (Ki), la força (Chikara), la respiració, l’equilibri i la postura, i la connexió conjunta de músculs i extremitats de tot el cos.
Dins dels diversos estils es troben: El “Shotokan” (fundat per Gichin Funakoshi), el Shito Ryu (per Kenwa Mabuni), el Goju Ryu (per Chojun Miyagi), i el Wado Ryu (per Hironori Otsuka), el Matsubayashi Ryu de Soshin Nagamine, el Shorin Ryu de Chosin Chibana, el Uechi Ryu de Kanbun Uechi. No obstant això, hi ha molts més, originats per la fusió o divisions internes dels anteriors, fins i tot amb altres arts marcials, com el Ken Shin Kan fundat per Seiichi Akamine, el Shindo Jinene Ryu fundat per Yasuhiro Konishi, Kyokushin o Kyokushinkai, fundat per Masutatsu Oyama, el Gensei Ryu, de Seiko Shukumine, el Renbu Kai, de Geka Yung, el Shotokai de Shigeru Egami, entre altres.
Els orígens del nostre estil de Karate. El Naha-Te.
L’estil de Naha-Te o Shorei Ryu és un estil de karate provinent d’Okinawa fet famós per Kanryo Higaonna, un dels grans mestres del karate antic. Aquest estil de Karate va ser la base d’altres com ara principalment el Goju Ryu del mestre Chojun Miyagui, així com l’estil Shito-Ryu del mestre Kenwa Mabuni, qui el va unir amb el Shuri-Te (avui en dia Shorin Ryu). Les característiques preses del Naha-Te van ser la sensibilitat, explosivitat i precisió en el combat a curta distància, així com les tècniques respiratòries i d’enfortiment corporal, a més d’algunes formes o katas, que s’utilitzen per a entrenaments diversos.
El mestre Kanryo Higaonna (Higashionna) ja des de petit va demostrar un gran interès en les arts marcials, va viatjar a la Xina per aprendre el wu shu, durant la seva estada va ser el millor alumne del Sensei Ryu Ryuko. En tornar a Okinawa va ensenyar a Okinawa el Kempo xinès i, després de cert temps, a l’art del Sensei Higaonna va ser anomenat Naha-Te.
L’estil es basa principalment en formes de combat circular a curta distància, controls, intercepcions, cops a mà oberta, luxacions articulars, puntades baixes, enderrocs i lluita cos a cos.
L’estil de combat Naha-Te va néixer a l’illa de Okinawa al Japó, al poble de Naha aproximadament en l’any 1755, creat des del wu shu xinès dels estils provinents del temple Shaolín i de l’estil de la grua que canta, caracteritzat per patrons de respiració, condicionament del cos, cops a mà oberta, i luxacions articulars per mitjà de moviments suaus i fluids.
BUDO GIRONA 